Tot i que la fase 3 era la realització de les activitats de recerca de feina i les derivades de l'IPI, no ha estat això el més complicat de tot. De fet, la redacció final de la memòria tampoc no serà el més complicat. El que realment ha estat el motiu principal de treball i lluita per aconseguir els objectius ha estat el guió de treball per a cadascuna d'elles.
Aquest guió de treball canviava subtilment a mesura que avançaven les setmanes. A cada pas que feia, elles oferien un resultat que interactuava amb el guió previst i feia que reformulés algunes activitats.
I l'assoliment d'alguns objectius així com el no assoliment també ho canviava tot. Si elles no responien a algunes activitats, calia buscar l'origen de les dificultats per intentar buscar un objectiu més petit, que es poguessin comprometre i així poden avançar.
El més important ha estat el fet d'oferir un espai de desenvolupament personal, lliure, obert, que facilita l'intercanvi i el suport entre iguals.
En segon lloc calia que cadascuna es retrobés com a dona, com a persona, amb els seus interessos personals i professionals.
I finalment, calia trobar la distància entre el que volien i el que feien. Aquest era el punt clau de treball psicopedagògic. Un treball que a vegades no podia fer directament sinó que l'havia de conduir a través del treball en grup o de les discussions entre iguals.
L'idioma i la percepció cultural ha estat un entrebanc molt important. I el despertar de la consciència personal ha estat un dels ponts que ha facilitat l'entesa i l'apropament.
L'aprenentatge entre iguals ha facilitat i molt el treball en grup. I ha incidit en l'itinerari personal. I la programació múltiple ha permès que tothom seguis el ritme de les sessions a diferent nivell, el nivell propi i real que podien assolir.
Cal més temps.... per aconseguir que facin un us continuat i un hàbit de la feina que em fet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada